D'una il·lusió per la nostra ciutat

Fa quinze anys, un grup de ciutadans tarragonins il•lusionat per tirar endavant un projecte ambiciós, i al mateix temps, aleshores, difícil; vam creure que la ciutat de Tarragona i la gent que hi viu es mereixia l'esforç de crear L'agrupació Municipal de Voluntaris de Protecció Civil.

Des de llavors han passat molt dies a la ciutat i al ciutadà. Em ve a la memòria el sr. Ojeda, militar i persona amb capacitat per donar i donar-se. En Lluís Saez de Pablo que durant l'estada com a responsable vam començar a fer serveis, (el Nàstic, els focs artificials, etc.)

Després la direcció passa a mans del mateixos voluntaris amb la creació del Staff. Planificant, pensant com millorar el servei a la ciutat. Pensant en quina és realment la tasca que em de desenvolupar i quin és el lloc que hem d'ocupar el voluntaris i la mateixa Associació.

Algun cop ens ha faltat el copet a l'esquena per agrair-nos el servei i les hores dedicades, el maldecaps, les preocupacions que la realització dels serveis requereixen. Problemes amb la manca de mitjà de transport propi o adequat per a les necessitats del moment, patrulles forestals, assistència sanitària, evacuacions de persones, no es vull parlar a les hores, de les mancances de material de camp: botafocs, emissores, llanternes.

En formació no hem perdut el temps, cursets de transmissions, defensa forestal, Plaseqta, interpretació de plànols, risc químic i suport vital bàsic.

Miro enrere i quan veig l'avui penso: ha valgut la pena i val la pena seguir il·lusionats i il·lusionant els que vindran.

La nostra ciutat, Tarragona, s'ho mereix.

 

 

 

Lluís Mangrané
President de l'AVPCT