Fa quasi quinze anys, un grup de ciutadans
tarragonins il•lusionat per tirar endavant un projecte ambiciós,
i al mateix temps, aleshores, difícil; vam creure que la
ciutat de Tarragona i la gent que hi viu es mereixia l’esforç
de crear L’agrupació Municipal de Voluntaris de Protecció
Civil.
Des de llavors han passat molt dies a la ciutat i al ciutadà.
Em ve a la memòria en Ojeda, militar i persona amb capacitat
per donar i donar-se. En Lluís Saez de Pablo que durant l’estada
com a responsable vam començar a fer serveis, (el Nàstic,
els focs artificials, etc.)
Desprès la direcció passa a mans del mateixos voluntaris
amb la creació del Staff. Planificant, pensant com millorar
el servei a la ciutat. Pensant en quina és realment la tasca
que em de desenvolupar i quin és el lloc que hem d’ocupar
el voluntaris i la mateixa Associació.
Algun cop ens ha faltat el copet a l’esquena per agrair-nos
el servei i les hores dedicades, el maldecaps, les preocupacions
que la realització dels serveis requereixen. Problemes amb
la manca de mitjà de transport propi o adequat per a les
necessitats del moment, patrulles forestals, assistència
sanitària, evacuacions de persones, no es vull parla a les
hores, de les mancances de material de camp: botafocs, emissores,
llanternes.
En formació no hem perdut el temps, cursets de transmissions,
defensa forestal, Plaseqta, interpretació de plànols,
risc químic i suport vital bàsic.
Miro enrere i quan veig l’avui penso: ha valgut la pena i
val la pena seguir il•lusionats i il•lusionant els que
vindran.
La nostra ciutat, Tarragona, s’ho mereix.
Lluís Magrané
President AVPCT